Varanassi 31 de juliol i 1 d'agost

Sortir de Katmandú va ser tota una altra experiència. Mare meva quants controls de "qualitat viària" vàrem arribar a passar. Em sembla que en ma vida havia estat "tocada" per tanta dona desconeguda, i no us ho perdeu em vaig haver de guarnyar l'últim pas de control pagant el suborn d'un ventall i un parell de tampaxs. Va ser una estada a l'aeroport molt curiosa, hi vàrem anar tal i com ens recomanaven 3 hores abans i realment ens en podíem haver estalviat alguna d'estona però... hi vam fer un bon stage. Hi vam dinar (menys mal perquè ja estava cansada de treginar les cigaletes i la grana seca), i vàrem haver de còrrer per agafar l'avió. NO hi ha sistema de megafonia, sinó que se t'acosta un bon senyor i et diu que el teu vol està embarcant...
Aterrem a Varanassi, aeroport petitó però amb un aterratge perfecte! Amb una xafogó increible, ara sí que comencem a patir la xafogó de que tothom parla..
Varanassi és la ciutat de Shiva. No intentaré explicar res dels déus hindús perquè realment es necessitaria un altre blog i un bon arbre genealògic. Vaig ser incapaç d'assimilar qui és qui, i qui descendeix de qui, i qui fa què....per`0 que Shiva és un dels més grans, d'això en puc estar molt segura.
Molts peregrins sempre arriben a Varanassi, ciutat sagrada, i alhora una de les mes velles de la civilització. Com que el dia 2 d'agost és el dia del patró com aquell qui diu, per tant dia de Shiva a la ciutat hi ha realment molts pelegrins (pelegrins que curiosament llavors els anem trobant al llarg de les carreteres per les que anem passant). Van tots vestit de color taronja i porten un pals penjats sobre els "hombros" on hi pengen les botelles i recipients d'aigua sagrada que agafen del Ganges. També hi pengen adornaments que la gent els va donant. L'objectiu és agafar aigua sagrada del Ganges i portar-la als seus pobles a fi de barrejar-la amb aigua de casa seva per fer-ne aigua sagrada. Varanassi també és la ciutat on molts hindús van a morir, ja que les cendres dels hindús s'han de llençar al Ganges o a un dels seus afluents a fi de poder-se reencarnar (bé no sé si el funcionament és exactament aquest però és com jo ho vaig interpretar més o menys). Realment, tot lo de les creences i religions és ben complicat!
Un cop instalats a l'hotel ens venen a buscar per anar a una cerimonia Aarti. Hi anem amb el nostre minibus fins a l'entrada del centre urbà allà canviem a un rickshaw i ens acosten fins a la zona permesa. Llavors continuem a peu. Trobem un camp base de pelegrins i ens el deixen veure. És com els hospedatges del nostre camí de Sant Jaume: repós i menjar pels pelegrins. Això sí, aquí els pelegrins ho tenen tot de franc.
Ens acostem al Ganges (Gang) que era un dels aspectes del viatge que m'esperava amb més il·lusió i com que tenim la sort que plou no hi ha molt gent. La cerimoni és molt llarga però ben curiosa. Si hagués estat un pèl més curta molt millor. Al final de la mateixa se'ns acosta una noia i ens dóna uns blens barrejats amb pètals pels que els llencem al Gang, ho fem (jo totalment posada en la cerimonia) i vaja sorpresa no tenim després, la noia en qüestió ens vol cobrar. Li donem 4 rúpies i ens diu que ni hablar! que en vol més. M'hi ben enfado i li dic que la meva religió no es paga sinó la voluntat i que m'ho havia d'haver dit abans si volia fer-me pagar aquell coi de blens, i que la religió mai pot ser un negoci (fins i tot jo mateixa em sorprenc tenint aquesta reacció).
Tornem cap a l'hotel tot xino-xano amb rickshaw. Jo vaig amb la Lluïsa, i ai lás! el nostre rickshaw té un petit "accident": se li trenca la cadena de la bici. Ja ens tens a la Lluïsa i a mi assegudes com escarxofes en el rickshaw i el pobre noi corrent per fer-nos arribar amb els altres.... La cosa de veritat que no sabria com definir-la: ens plantegem baixar i caminar al seu costat, però no; l'home deu pensar que som les seves rúpies i no ens deixarà ni a sol ni sombra...amb tot, gràcies a Déu ha deixat de ploure..Sort que el que l'home és el cap de colla dels rickshaws i a mig camí troba un col·lega, li expllica la situació i li deixa el seu vehicle..(constatem un fet: la gran companyonia que hi ha entre els indis, s'ajuden sempre que cal, aquest va ser el primer cas, el segon serà a Kajuraho) s'arreneca a pedalar i en un tres i no res arribem amb la resta de colleta, que feina 5 o 10 minuts que ens esperaven.
Anem a sopar a un restaurant prop de l'hotel: Brauni.
Anem a dormir aviat perquè l'endemà és el gran dia: anem a la Gang a fer un passeig en barca.
Repetim l'excursió però avui sense rickshaw sinó a peu a través de carrerons fins a un Ghat (escalons que t'acosten a la riva del riu) on embarquem. No entrarem en detalls de la seguretat de les barques. No toca. Ara bé la passejada pel Gang per mi va es de lo millor del viatge. Què té aquest riu que fascini tant? Suposo que tot "lo sagrat" que l'envolta. La vida és al voltant del Gang: hi trobem gran quantitat de gent que fa culte al riu, hi ha qui s'hi banya, hi ha qui hi resa, hi ha qui hi fa ioga, hi ha qui hi renta roba (els d'una casta molt baixa que aquesta és la seva feina), s'hi purifiquen...i s'hi crema als morts. Tot això envoltat d'una arquitectura brutal de palaus rajastanísç! Quina passada!
Quan arribem al Ghat on cremen els morts hi trobem una cerimònia. Està absolutament prohibit fer-hi fotos (tampoc se m'hagués acudit, em sembla un moment massa íntim per robar l'ànima d'algú). Els embolcallen en una gassa blanca, per sobre amb un llençol taronja i ornaments. Els banyen al riu i els resen les oracions. Un cop preparats els disposen sobre la pira de llenya i els cremen. Les cendres són llançades al riu.
Als pobres que es moren per la ciutat o per aquells que no tenen diners hi ha uns crematoris elèctrics. A les dones no les deixen participar de la cerimonia ja que ploren i això no està bé en la religió hindú on la mort és el pas cap a la reencarnació. No volem escenes emotives, diuen.
Un cop vista la cerimonia, ens enfilem ghat amunt i travessem pel barri musulmà a fi d'anar a buscar el mini bus i tornar a l'hotel a esmorzar. No explico com és la passejada pel barri musulmà: plena de caques de vaques i escombraries. Carrerons estrets. I policia a entrada i sortida de barri. No hi ha gaire bon rotllo entre musulmans i hindús.
La Lluïsa defineix molt bé Varanassi: al vespre era com les Fires: moltíssima gent, moltíssim rickshaws, tuc-tucs, motos, ... i a la matinada semblava que la ciutat sortia d'una gran ressaca.
Arribem a l'hotel, ens dutxem (que bona que és la dutxa després de tanta caca de vaca!) i esmorzem.
Els turistes vivim en fantàstiques bombolles de sabó quan viatgem aquests països. La vida real és a fora, dins és pura fantasia. Fantasia perquè allò no és ni la nostra realitat (generalment nosaltres no vivim en aquestes condicions - en tot cas potser ja ens agradaria-) ni la del país que ens acull.