Marxem de Varanassi per volar cap a Kajuraho.
Com que és un vol intern ja no ens toquen ni remenen tant.
Arribem a Kajuraho al migdia, se suposa que mengem una queixelada a l'avió... i un cop instal·lats a l'hotel estupendo! ens fan la proposta de la tarda. Podem escollir entre: visita a uns salts d'aigua uns massatges ayuverdics o anar a un festival de dances i cançons tradicionals (que ràpidament descartem perquè sona super guiri).
Ens decidim per fer la visita als saltants d'aigua i la LLuïsa, la Carme i jo ens farem els massatges en tornant de l'excursioneta.
L'excursioneta la fem amb un 4x4 que més val obviar les mesures de seguretat i conducció... el paissatge del camí és ben maco i entretingut: molts búfalst banyant-se, molt verd en els camps... però quan arribem per travessar el riu no podem fer-ho (malgrat l'home ens diu que si volem ell s'arrisca, però tots plegats tenim una edat i un xic de seny). El riu ha crescut molt i passa per sobre el pont, seria una temeritat.. Baixem del cotxe, fem 4 fotos i ens trobem uns nens molt trempats i macos que ens demanem si tenim alguna cosa: pencils o sabó. Jo tinc un parell o 3 de llapis i els els dono, immediatament després n'apareixen un eixam més reclamant més llapis.
Tornem cap a l'hotel on en Mon, la Roser i en Xevi se'n van a la piscina i la resta cap als massatges.
Els massatges són cars: 45 euros si no recordo malament; ara bé... 1 hora i pico de massatges i relax. Uf que bé!!!
De tornada a l'hotel anem amb la Lluïsa a veure la botigueta (aquest exercici és una pràctica molt habitual durant el viatge) i comença a ploure. Ai las! tornem-hi, què fem? s'acosta l'hora d'anar a sopar i plou a bots i barrals. El representant de Sita ens havia comentat que no ens preocupéssim que el xòfer ens portaria al restaurant i ens esperaria mentre sopem. Li comentem que ok, que ens porti però que no cal que ens esperi que total són 4 passos. Insisteix i menys mal que no ens entossudim en tornar a peu perquè comença altre cop un bon diluvi. Sopem en el restaurant en qüestió, ben del poble i gens turístic. Som sols a la sala menjador, fins que arriben uns turistes portuguesos. El sopar molt bé un tandoori chiken molt correcte! i en Xevi, com ens té acostumats, continua amb les seves llenties. Aquí es dóna la segona situació de companyonia que comentava: demanem lassi i no tenen iogurt però no passa res, van a casa de no sé quin amic a buscar-ne tot i ser negre nit i ploure a bots i barrals. Aquí haguéssim dit que se'ns ha acabat i no passaria res.
Sort que el xòfer ens esperava per tornar a l'hotel perquè entre la pluja i que evidentment no hi ha cap llum enlloc, lo de tornar a l'hotel caminant hagués estat una altra odissea.
L'endemà al matí, el guia ens recull a les 8 per anar a visitar els temples de Kajuraho. Comencem pel sector oest que són els temples hinduistes i on hi ha figures del kamasutra ( es veu que ho feien per adoctrinar el poble, ja que fa mils d'anys no hi havia tele!). Són una meravella! Quina preciosita!!! Em penso que és la segona cosa que més m'agrada del viatge, això vol dir que el Taj Mahal es quedarà en 3r lloc, encapçalant el ranking el Gang.
Visitem el temple de Vishnu, el de Brana, el de Ganesh... Bé no hi ha res que tingui desperdici! A més tenim molta sort amb el guia que és un tio que s'enrolla molt bé i ho explica fenomenal!
Fem la coca-cola i continuem cap al sector est on hi ha el temples jainistes. Segle 10 d.c. es diferencien perquè no hi escenes del kamasutra i perquè en el jainisme no hi ha Déus sinó profetes (24). Els representen sense roba i no es casen (ho sento és un supermega resum però és que hi ha molt per veure i no tinc temps d'escriure tot el que ens diu el guia).
Un cop deixem els temples el guia, molt ben ensenyat, ens porta cap a una gran botiga del govern i aquí comença la nostra experiència índia amb la visa i el regateig: si no m'han estafat gaire, se suposa que m'he comprat una anell de plata amb 4 rubís petitíssims... i una brusa força curiosa i un blusó+pantaló per en Xevi en plan hindú molt guapo!! Quan arribi l'abstracte de la visa veurem què m'ha costat tot plegat!
El guia ens torna a deixar dins del mini bus en direcció a Orchha tot indicant al xòfer que tenim dos opcions per dinar: 10 minuts als afores de Kajuraho o bé al cap d'una hora i mitja. Triem l'opció 1 i la ben encertem. Dinem molt bé en el Garden Restaurant de Kajuraho però de sobte cau un altre diluvi. La qual cosa representa que per anar al lavabo havent dinat quedem més que xopes!!!!
El viatge cap a Orcha és molt bonic de fer, molt agradable sota la pluja! Parem a mig camí en el Palau Alipur Palace ( A Heritage Hotel of Bundelkhand). És un palau reconvertit en hotel, preciós i que quan hi arribem no hi ha ningú. Com que plou molt i no volen que ens mullem ens fan esperar sota el porxo fins que arriben uns nois molt amables i amb un paraigua ens acompanyen fins el restaurant. Lo millor de tot és el lavabo: super net i europeitzat! Valia la pena anar-hi a fer el pipi.
Continuem un viatge preciós de camps verds amb dones amb saris de colors, vaques, vegetació, ... la Lluïsa va fent una llista de tot el que ens hi anem trobant. Una delícia.
Ara bé quan arribem a Orchha ja és tard i fosc. La rebuda a l'hotel una mica xunga per part del guia que en devia tenir la pipa plena d'esperar-nos.
L'hotel (resort) no és gaire agradable, sempre resclosit; i també ho sembla el restaurant on sopem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario