Orchha, 3 d'agost

L'arribada a Orchha el vespre anterior segurament que va ser la més freda de totes, però bé... què hi farem.
El guia ens diu que l'endemà a primera hora estiguem preparats que ens acompanyarà a fer la visita guiada als palaus d'Orchha. Ara no són res d'especial, però vaja el que havien d'haver estat!!! Mare meva si mai tinguessin calés per restaurar-los!! Quina passada! Orchha és una ciutat petita amb molts palauets i amb un fort bastant grant, amb foso pels cocodrils i tot. Ara no n'hi havien però!
La visita dura un parell d'horetes mal comptades i tot seguit ens porta a una botiga d'un col·lega per comprar... res, aquesta vegada em penso que excepte la Lluïsa que compra un parell de boses per les nebodes no comprem gaire res. El guia se'ns acomiada i ens diu que a les 5 siguem a l'hotel per marxar cap a l'estació a buscar el tren que ens ha de portar a Agra.
Tenim per endavant un parell d'hores abans de dinar de passeig tranquil per Orchha i llavors una mica de relax a l'hotel.
Com que comença a ploure i és l'hora de la coca-cola aprofitem per fer el toc en un bareto ben xulo i curiós. Uns senyors molt amables que no es cansen de complare'ns amb tot el que volguem, i com que és una terrasseta (ja veureu la foto) aprofitem per veure com la vida del poble ens va passant per davant. Hi ha una imatge molt bonica d'un avi portant el net tot jugant a coll i bè.
Un cop deixa de ploure comencem a passejar pel mercat, trobem uns monjos vestits de taronja que canten i resen, busquem l'escola tot seguint uns infants amb uniforme que ens apareixen per davant... i al final la trobem. La dels grans i la dels petits. La dels petits és més com uns porxos, ara bé la dels grans, on hi van per torns sembla un institut qualsevol català. Amb milers de criatures entrant i sortint, tots uniformats, tots rient i bastants venint-nos a saludar. És ben bé que com som com uns micos de fira.
Tornem cap al mercat i cap al centre del poble i busquem un restaurant per dinar, les opcions no són gaires i triem un "open air restaurant" però cau un altre xàfec de nassos i hem de còrrer cap a dins.
Som ben sols al restaurant i fem la comanda mentre esperem a la Lluïsa que s'ha anat a conectar a internet per 20 rúpies l'hora. El que jo demano, verdura amb no sé què... és l'última cosa d'arribar i no l'acabo pas de gaudir, deu tenir cilantre i de veritat que acabo de confirma que no puc amb el cilantre, quin horror!! En Xevi continua amb les llenties i la resta amb els chiken or vegetables noodles. Arriba més gent al restaurant mentre fora continua diluviant. Arriba una família europea amb dos infants de 6 i 2 anyets, no sé si és el millor viatge per aquestes criatures.. i de cop arriba una "familiassa" índia que ocupa mig restaurant, i curiosament no els serveixen fins que nosaltres hem acabat. Dones i homes separats a les taules... És el dia que mengem més barat: 1 euros per cap!
Quan acabem de dinar sembla que el diluvi ja va parant i comencem a caminar tot xino-xano cap a l'hotel a fer una mica de migdiada (tots 6 a la mateixa habitació que ens han deixat a l'hotel per guardar les pertenences) o anar a la piscina o fer el cafè (fastigós en aquest hotel i carísssim!!!)
A les 5 marxem cap a Jhansi a buscar el tren.
Lo de l'estació sí que és una odissea. Sort que tenim un representant de Sita que ens hi espera, i uns portejadors per l'equipatge! (es veu que el bitllet inclou: guia, portejadors, tè aigua i dinner)
Quanta gent! Quin stress! Quines inexistents indicacions per saber cap on anar!! Malgrat tot, l'estació però, tot i ser de les petites, està molt bé. Criaturetes demanant, senyors venent lectura, molts turistes amb el mateix destí,... i uns trens amb puntualitat britànica. El senyor que ens ha acompanyat ens explica i dóna moltes instruccions per quan arribem: Agra és la tercera parada, teniu 8 minuts per baixar, 1r cal recollir tot l'equipatge i assegurar-nos que ho tenim tot, i a Agra, no patim que algú ens espera. (jo com que sóc patidora de mena i els que em coneixeu ja ho sabeu, em pregunto sovint durant el viatge com coi, ens trobarà l'home... però no cal patir em vaig repetint...)
El viatge també és una altra paradoxa! Fem dues horetes i mitja de viatge aproximadament i entre parada i parada no fan altre cosa que servir-nos menjar: total que ens serveixen menjar 3 vegades! Samoas, arros, formatge, tè, verdures, pa,.... jo què sé la quantitat de menjar que ens van donant. La veritat és que l'espatofem una mica i som força selectius tot i ser força bó.
El tren està molt bé, net, correcte, còmode... a no ser pels veïns que tenim a davant de la taula: un senyor gras com un porquet amb la seva senyora absolutament supeditada a ell i un col·lega que li riu totes les gràcies, i el senyor en qüestió s'espetarra tant que quasi no puc estirar les cames!!! Coi d'home!!
Arribem a Agra, i seguim les instruccions: 3 minuts abans ens preparem, baixem les maletes, ens pengem les motxilles, agafem les bosses i apunt per saltar del tren. No s'acaba de parar el tren i s'obren les portes que ja apareix algú que ens diu que ens ve a recollir per portar-nos a l'hotel. WUAU quina eficàcia!!! Portejadors altre cop que ens arrenquen les maletes de les mans, se les pengen al cap i cap al mini bus falta gent!!! OLÉ!
Arribem al Trident Agra Hotel, genial!!!! Collonut!!! com que hem menjat força cullonades al tren sense fer un àpat ben fet, decidim que només farem postres a l'hotel: els que tenen seny, fruita; i els altres descerebrats ens fotem uns pastissos de nassos (per no dir paraulotes). Ara bé els paguem a preu d'or: 7 euros per ració de pastís.... manda narices!!!Però si comptem que hem dinat per 1 euros, hem mig sopat al tren...fem una mitja molt raonable encara.

Kajuraho, 1 i 2 d'agost

Marxem de Varanassi per volar cap a Kajuraho.
Com que és un vol intern ja no ens toquen ni remenen tant.
Arribem a Kajuraho al migdia, se suposa que mengem una queixelada a l'avió... i un cop instal·lats a l'hotel estupendo! ens fan la proposta de la tarda. Podem escollir entre: visita a uns salts d'aigua uns massatges ayuverdics o anar a un festival de dances i cançons tradicionals (que ràpidament descartem perquè sona super guiri).
Ens decidim per fer la visita als saltants d'aigua i la LLuïsa, la Carme i jo ens farem els massatges en tornant de l'excursioneta.
L'excursioneta la fem amb un 4x4 que més val obviar les mesures de seguretat i conducció... el paissatge del camí és ben maco i entretingut: molts búfalst banyant-se, molt verd en els camps... però quan arribem per travessar el riu no podem fer-ho (malgrat l'home ens diu que si volem ell s'arrisca, però tots plegats tenim una edat i un xic de seny). El riu ha crescut molt i passa per sobre el pont, seria una temeritat.. Baixem del cotxe, fem 4 fotos i ens trobem uns nens molt trempats i macos que ens demanem si tenim alguna cosa: pencils o sabó. Jo tinc un parell o 3 de llapis i els els dono, immediatament després n'apareixen un eixam més reclamant més llapis.
Tornem cap a l'hotel on en Mon, la Roser i en Xevi se'n van a la piscina i la resta cap als massatges.
Els massatges són cars: 45 euros si no recordo malament; ara bé... 1 hora i pico de massatges i relax. Uf que bé!!!
De tornada a l'hotel anem amb la Lluïsa a veure la botigueta (aquest exercici és una pràctica molt habitual durant el viatge) i comença a ploure. Ai las! tornem-hi, què fem? s'acosta l'hora d'anar a sopar i plou a bots i barrals. El representant de Sita ens havia comentat que no ens preocupéssim que el xòfer ens portaria al restaurant i ens esperaria mentre sopem. Li comentem que ok, que ens porti però que no cal que ens esperi que total són 4 passos. Insisteix i menys mal que no ens entossudim en tornar a peu perquè comença altre cop un bon diluvi. Sopem en el restaurant en qüestió, ben del poble i gens turístic. Som sols a la sala menjador, fins que arriben uns turistes portuguesos. El sopar molt bé un tandoori chiken molt correcte! i en Xevi, com ens té acostumats, continua amb les seves llenties. Aquí es dóna la segona situació de companyonia que comentava: demanem lassi i no tenen iogurt però no passa res, van a casa de no sé quin amic a buscar-ne tot i ser negre nit i ploure a bots i barrals. Aquí haguéssim dit que se'ns ha acabat i no passaria res.
Sort que el xòfer ens esperava per tornar a l'hotel perquè entre la pluja i que evidentment no hi ha cap llum enlloc, lo de tornar a l'hotel caminant hagués estat una altra odissea.
L'endemà al matí, el guia ens recull a les 8 per anar a visitar els temples de Kajuraho. Comencem pel sector oest que són els temples hinduistes i on hi ha figures del kamasutra ( es veu que ho feien per adoctrinar el poble, ja que fa mils d'anys no hi havia tele!). Són una meravella! Quina preciosita!!! Em penso que és la segona cosa que més m'agrada del viatge, això vol dir que el Taj Mahal es quedarà en 3r lloc, encapçalant el ranking el Gang.
Visitem el temple de Vishnu, el de Brana, el de Ganesh... Bé no hi ha res que tingui desperdici! A més tenim molta sort amb el guia que és un tio que s'enrolla molt bé i ho explica fenomenal!
Fem la coca-cola i continuem cap al sector est on hi ha el temples jainistes. Segle 10 d.c. es diferencien perquè no hi escenes del kamasutra i perquè en el jainisme no hi ha Déus sinó profetes (24). Els representen sense roba i no es casen (ho sento és un supermega resum però és que hi ha molt per veure i no tinc temps d'escriure tot el que ens diu el guia).
Un cop deixem els temples el guia, molt ben ensenyat, ens porta cap a una gran botiga del govern i aquí comença la nostra experiència índia amb la visa i el regateig: si no m'han estafat gaire, se suposa que m'he comprat una anell de plata amb 4 rubís petitíssims... i una brusa força curiosa i un blusó+pantaló per en Xevi en plan hindú molt guapo!! Quan arribi l'abstracte de la visa veurem què m'ha costat tot plegat!
El guia ens torna a deixar dins del mini bus en direcció a Orchha tot indicant al xòfer que tenim dos opcions per dinar: 10 minuts als afores de Kajuraho o bé al cap d'una hora i mitja. Triem l'opció 1 i la ben encertem. Dinem molt bé en el Garden Restaurant de Kajuraho però de sobte cau un altre diluvi. La qual cosa representa que per anar al lavabo havent dinat quedem més que xopes!!!!
El viatge cap a Orcha és molt bonic de fer, molt agradable sota la pluja! Parem a mig camí en el Palau Alipur Palace ( A Heritage Hotel of Bundelkhand). És un palau reconvertit en hotel, preciós i que quan hi arribem no hi ha ningú. Com que plou molt i no volen que ens mullem ens fan esperar sota el porxo fins que arriben uns nois molt amables i amb un paraigua ens acompanyen fins el restaurant. Lo millor de tot és el lavabo: super net i europeitzat! Valia la pena anar-hi a fer el pipi.
Continuem un viatge preciós de camps verds amb dones amb saris de colors, vaques, vegetació, ... la Lluïsa va fent una llista de tot el que ens hi anem trobant. Una delícia.
Ara bé quan arribem a Orchha ja és tard i fosc. La rebuda a l'hotel una mica xunga per part del guia que en devia tenir la pipa plena d'esperar-nos.
L'hotel (resort) no és gaire agradable, sempre resclosit; i també ho sembla el restaurant on sopem.

Varanassi 31 de juliol i 1 d'agost

Sortir de Katmandú va ser tota una altra experiència. Mare meva quants controls de "qualitat viària" vàrem arribar a passar. Em sembla que en ma vida havia estat "tocada" per tanta dona desconeguda, i no us ho perdeu em vaig haver de guarnyar l'últim pas de control pagant el suborn d'un ventall i un parell de tampaxs. Va ser una estada a l'aeroport molt curiosa, hi vàrem anar tal i com ens recomanaven 3 hores abans i realment ens en podíem haver estalviat alguna d'estona però... hi vam fer un bon stage. Hi vam dinar (menys mal perquè ja estava cansada de treginar les cigaletes i la grana seca), i vàrem haver de còrrer per agafar l'avió. NO hi ha sistema de megafonia, sinó que se t'acosta un bon senyor i et diu que el teu vol està embarcant...
Aterrem a Varanassi, aeroport petitó però amb un aterratge perfecte! Amb una xafogó increible, ara sí que comencem a patir la xafogó de que tothom parla..
Varanassi és la ciutat de Shiva. No intentaré explicar res dels déus hindús perquè realment es necessitaria un altre blog i un bon arbre genealògic. Vaig ser incapaç d'assimilar qui és qui, i qui descendeix de qui, i qui fa què....per`0 que Shiva és un dels més grans, d'això en puc estar molt segura.
Molts peregrins sempre arriben a Varanassi, ciutat sagrada, i alhora una de les mes velles de la civilització. Com que el dia 2 d'agost és el dia del patró com aquell qui diu, per tant dia de Shiva a la ciutat hi ha realment molts pelegrins (pelegrins que curiosament llavors els anem trobant al llarg de les carreteres per les que anem passant). Van tots vestit de color taronja i porten un pals penjats sobre els "hombros" on hi pengen les botelles i recipients d'aigua sagrada que agafen del Ganges. També hi pengen adornaments que la gent els va donant. L'objectiu és agafar aigua sagrada del Ganges i portar-la als seus pobles a fi de barrejar-la amb aigua de casa seva per fer-ne aigua sagrada. Varanassi també és la ciutat on molts hindús van a morir, ja que les cendres dels hindús s'han de llençar al Ganges o a un dels seus afluents a fi de poder-se reencarnar (bé no sé si el funcionament és exactament aquest però és com jo ho vaig interpretar més o menys). Realment, tot lo de les creences i religions és ben complicat!
Un cop instalats a l'hotel ens venen a buscar per anar a una cerimonia Aarti. Hi anem amb el nostre minibus fins a l'entrada del centre urbà allà canviem a un rickshaw i ens acosten fins a la zona permesa. Llavors continuem a peu. Trobem un camp base de pelegrins i ens el deixen veure. És com els hospedatges del nostre camí de Sant Jaume: repós i menjar pels pelegrins. Això sí, aquí els pelegrins ho tenen tot de franc.
Ens acostem al Ganges (Gang) que era un dels aspectes del viatge que m'esperava amb més il·lusió i com que tenim la sort que plou no hi ha molt gent. La cerimoni és molt llarga però ben curiosa. Si hagués estat un pèl més curta molt millor. Al final de la mateixa se'ns acosta una noia i ens dóna uns blens barrejats amb pètals pels que els llencem al Gang, ho fem (jo totalment posada en la cerimonia) i vaja sorpresa no tenim després, la noia en qüestió ens vol cobrar. Li donem 4 rúpies i ens diu que ni hablar! que en vol més. M'hi ben enfado i li dic que la meva religió no es paga sinó la voluntat i que m'ho havia d'haver dit abans si volia fer-me pagar aquell coi de blens, i que la religió mai pot ser un negoci (fins i tot jo mateixa em sorprenc tenint aquesta reacció).
Tornem cap a l'hotel tot xino-xano amb rickshaw. Jo vaig amb la Lluïsa, i ai lás! el nostre rickshaw té un petit "accident": se li trenca la cadena de la bici. Ja ens tens a la Lluïsa i a mi assegudes com escarxofes en el rickshaw i el pobre noi corrent per fer-nos arribar amb els altres.... La cosa de veritat que no sabria com definir-la: ens plantegem baixar i caminar al seu costat, però no; l'home deu pensar que som les seves rúpies i no ens deixarà ni a sol ni sombra...amb tot, gràcies a Déu ha deixat de ploure..Sort que el que l'home és el cap de colla dels rickshaws i a mig camí troba un col·lega, li expllica la situació i li deixa el seu vehicle..(constatem un fet: la gran companyonia que hi ha entre els indis, s'ajuden sempre que cal, aquest va ser el primer cas, el segon serà a Kajuraho) s'arreneca a pedalar i en un tres i no res arribem amb la resta de colleta, que feina 5 o 10 minuts que ens esperaven.
Anem a sopar a un restaurant prop de l'hotel: Brauni.
Anem a dormir aviat perquè l'endemà és el gran dia: anem a la Gang a fer un passeig en barca.
Repetim l'excursió però avui sense rickshaw sinó a peu a través de carrerons fins a un Ghat (escalons que t'acosten a la riva del riu) on embarquem. No entrarem en detalls de la seguretat de les barques. No toca. Ara bé la passejada pel Gang per mi va es de lo millor del viatge. Què té aquest riu que fascini tant? Suposo que tot "lo sagrat" que l'envolta. La vida és al voltant del Gang: hi trobem gran quantitat de gent que fa culte al riu, hi ha qui s'hi banya, hi ha qui hi resa, hi ha qui hi fa ioga, hi ha qui hi renta roba (els d'una casta molt baixa que aquesta és la seva feina), s'hi purifiquen...i s'hi crema als morts. Tot això envoltat d'una arquitectura brutal de palaus rajastanísç! Quina passada!
Quan arribem al Ghat on cremen els morts hi trobem una cerimònia. Està absolutament prohibit fer-hi fotos (tampoc se m'hagués acudit, em sembla un moment massa íntim per robar l'ànima d'algú). Els embolcallen en una gassa blanca, per sobre amb un llençol taronja i ornaments. Els banyen al riu i els resen les oracions. Un cop preparats els disposen sobre la pira de llenya i els cremen. Les cendres són llançades al riu.
Als pobres que es moren per la ciutat o per aquells que no tenen diners hi ha uns crematoris elèctrics. A les dones no les deixen participar de la cerimonia ja que ploren i això no està bé en la religió hindú on la mort és el pas cap a la reencarnació. No volem escenes emotives, diuen.
Un cop vista la cerimonia, ens enfilem ghat amunt i travessem pel barri musulmà a fi d'anar a buscar el mini bus i tornar a l'hotel a esmorzar. No explico com és la passejada pel barri musulmà: plena de caques de vaques i escombraries. Carrerons estrets. I policia a entrada i sortida de barri. No hi ha gaire bon rotllo entre musulmans i hindús.
La Lluïsa defineix molt bé Varanassi: al vespre era com les Fires: moltíssima gent, moltíssim rickshaws, tuc-tucs, motos, ... i a la matinada semblava que la ciutat sortia d'una gran ressaca.
Arribem a l'hotel, ens dutxem (que bona que és la dutxa després de tanta caca de vaca!) i esmorzem.
Els turistes vivim en fantàstiques bombolles de sabó quan viatgem aquests països. La vida real és a fora, dins és pura fantasia. Fantasia perquè allò no és ni la nostra realitat (generalment nosaltres no vivim en aquestes condicions - en tot cas potser ja ens agradaria-) ni la del país que ens acull.

Nepal 28,29 i 30 de juliol

Sortim de Delhi en direcció a l'aeroport on agafem un avió cap a Katmandú (capital del Neapl). A mi em fa una gràcia especial ja que vaig estar a punt d'anar-me-n'hi a treballar amb el projecte de la Vicky Sherpa.
L'arribada a l'aeroport és fantàstica perquè és absolutament self-service: tu mateix t'apanyes per fer-te el teu visat, per orientar-te per allà dins,... genial!! Ah i l'aterratge collonut, jo que em pensava que seria super estressant pel fet de ser al mig d'una vall i tothom deia que si la pista, que si ... Res genial!
Ja ens esperen fora l'aeroport i ens n'anem cap a l'hotel Yak and YEti, un dels millors de la ciutat. Cèntric, molt bufó, amb piscina, casino, botiguetes...això sí, fa pudor de resclosit.
Ens allotgem i cap a les 5 ens ve a recollir el guia i ens porta a passeig per la ciutat: Durbar Square, la casa de la nena deesa (una pobra criatura que la trien seguint uns criteris molt concrets de bellesa, casta, salut, ... i que serà deesa fins que tingui la primera regla. Viurà en recolliment en una casa-temple i tothom la pot anar a visitar; però prohibit fer-li fotos) Ens saluda des de la finestra, fill meu!!
Continuem passejant per la plaça, una de les 1000, amb molta gent, molts pongos, molts "compra, compra". Fem un passeig en rickshaw. Una altra experiència perquè es forma un embús de collons...
Acabem passejant per Thamel i sopem al Fire and Ice, on fan molt bones pizzes (seguim encertadament el consell del germà d'en Mon)
Tornem tot xino xano a l'hotel, sota risc de morir atropellats en qualsevol creuement de carrers, al vespre i sense llum.
L'endemà fem la visita guiada per Patan (Laliptur), plaça dels temples.Per tot arreu hi ha els colors de la bandera: vermell pel foc, groc per la terra, blanc per l'aigua, blau pel cel i verd per l'aire. Per a ells el 5 és número simbòlic.
Visitem una Tanka School i acabo comprant-ne una.
Tot seguit anem a un Temple Budista (temple de les rates) hi viu un pobre infant que està fent "la carrera" de monjo.
Sortim i tot passejant anem a passar una bona estona a una botiga de concs que canten "singing concs".Bons per teràpia i meditació. I, àpala! 3 cap a Girona: 2 la lluïsa i 1 jo.
Anem cap a la gran stupa: Boudhanat Stupa i hi dinem davant un fantàstic menú nepalí (Boudha Restaurant). De cop comença a ploure però com que dinem....
Havent dinat, passegem al voltant de l'Stupa, entrem en un temple budista (bé més ben dit entro. Em beneixen uns monjos (fins aqui ok) però de cop em fan fer "vas" amb la mà i em donen no sé què per beure... i què faig? Doncs au Eva, tot coll avall, tot dissimulant això sí perquè tampoc em vull beure el què no sé...Alguna cosa que tacava la tira. )
Continuem el passeig fins que comença a caure el diluvi universal; i s'acaba el passeig i la tarda perquè ja no para de ploure a bots i barrals en tota la tarda vespre.
Cap a l'hotel hi falta gent: mau-mau, passeig per l'hotel que ens el ben ensenyen i és preciós, sopar al buffet (ben bo) i a jugar 4 rúpies al Casino (ben divertit)
El divendres 30 anem a visitar el Temple dels Monos i Backtapur (ciutat medieval que conserva tot el seu encant!)

Delhi, 27 de juliol 2010

Després d'aterrar a Delhi amb una xafogó espantosa arribem al primer dels super hotels d'aquestes vacances. Anem a dormir deseguida perquè l'endemà comencem ben d'hora el nostre primer contacte amb l'Índia.
Primerament anem a visitar la quarta mesquita més gran del món: La mesquita del divendres
Tot seguit tenim la primera experiència amb els rikshaws; de segur que és tota una experiència i més quan els dos passetgers com era el nostre cas som gent de pes. Ens passegen una estona per ChandyChow (barri musulmà) que aquesta hora del matí (cap a les 11) encara no està del tot animat, però malgrat tot resulta una experiència ben curiosa.
Després ja anem cap a la Porta de l'Índia, el memorial de Ghandi,...
Anem a dinar a un restaurant hindú ple de guiris (nacionals i estragers) on tenim la primera experiència amb el "hot and spicy" el Pandara Road. A partir d'ara la frase dels àpats és: pica o no pica? El cottage cheese és boníssim!!! En Xevi comença a flipar amb les especies i les llenties.
Quan sortir trobem un encantador de serps, intento fer-m'hi la primera foto tope guiri però no puc acostar-me a la serp i seure per fer-me la foto. Quin fàstic de bèsties!
A la tarda visitem la tomba de Humayun, emperador Mongol.
Després tenim lliure fins l'endemà que ja marxem cap a Katmandú.
Decidim anar a passeig a Connoug Place però està en obres i és un pal (es veu que per primera vegada l'índia acull els Jocs de la Commenwealth i estan fent reformes, vaja com la nostra NII).
Ens pirem ràpid del centre i ens n'anem cap a l'hotel i soparem pels voltants. Serà tota una experiència: sopem de conya en un restaurant molt del país (Coofee Home), que es veu que és fantàstic en especialitats dolces; trobem als primers infants que pidolen: els comprem pa i ens diuen que aquest no els agrada i no el volen (?), passegem pels carrerons i tornem cap a l'hotel a dormir.
L'endemà com que la Lluïsa volia fer unes fotos abans de marxar hi torna amb en Xevi i diuen que si ho haguèssim vist en llum de dia no hi haguéssim anat per ben res... Què hi farem, així serà l'Índia!!!